top of page

INICI DE LA POLIFONIA I ARS NOVA

La polifonia és el procediment mitjançant el qual sonen varies melodies simultàniament.

Les primeres partitures polifòniques que es coneixen són a mitjans del segle IX. Aquestes primeres polifonies s’anomenen organum.     

 

El cant pla s'anomena vox principalis (veu principal) i la veu afegida s'anomena vox organalis (veu organal). En aquests tipus d'organum primitiu, la vox principalis (també cantus) està situada dalt, mentre que les duplicacions es fan per sota d'aquesta veu.

Poc a poc s’anirà movent la vox organalis primer per moviment oblic i després per moviment contrari.

 

A part de l’organum, les altres formes polifòniques són:

-El discantus: Les veus ja no es mouen en moviments paral·lels sinó per moviment contraris,nota contra nota.

-El motet: Està compost per tres veus i amb la melodia gregoriana(tenor), què és la veu més greu.

 

 

 

 

Ars Nova

Al segle XIII, va haver-hi un gran canvi en la música, quan va aparèixer la polifonia tal i com la coneixem. Va ser un canvi radical en la música del moment, ja que va canviar la visió de l'Esglèsia sobre els cants polifònics, i es van introduïr novetats com el compàs binaris i els síncopes.

 

Un altre canvi important va ser l'aparició dels primers compositors, entre els quals podem destacar als francesos Philippe de Vitry i Guillaume de Machaud.

 

Philippe de Vitry

bottom of page