Samc Música
La música surt de la peça "Pompa i circumstància", presa d'un text dramàtic de Shakespeare, és el títol d'una coneguda marxa orquestral del músic britànic Edward Elgar que es va estrenar en 1901. Encara que de cas degui el seu prestigi al fet que en 1902 va ser adaptada per servir de marxa en la coronació d'Eduard VII.
​
​
​
-
Terra d'acollida Música: Edward Elgar. Lletra: Jordi Estrada
-
Jo sóc com tu. Els Catarres
-
Els Segadors. Himne nacional de CatalunyaCarpeta
ANÀLISI LITERARI
El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra.
Basat en un idil·li popular del segle XVII, que havia recollit el filòleg i escriptor Manuel Milà i Fontanals el 1882. La lletra actual és d'Emili Guanyavents i data de 1899, ell la va simplificar i reduir de sis estrofes a tres, que són les que es canten actualment.
La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre el 1892 adaptant la melodia a la cançó ja existent. Es pot veure darrere de l'himne una cançó primitiva nascuda a la sublimació de Catalunya del 1640: la guerra dels catalans contra el rei Felip IV, a la qual els pagesos van protagonitzar importants episodis.
Per llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993, Els Segadors fou declarat himne nacional de Catalunya.
L'himne fa al·lusió al Corpus de Sang, el motà ocorregut a Barcelona el 7 de juny de 1640 i que va donar lloc a la guerra dels Segadors, la contesa que va enfrontar els catalans i les tropes de Felip IV. En el text destaquen les al·lusions als pagesos, a la terra i a les llibertats.
-
El cant de la Trobada. Música: Constantà Sotelo. Lletra: Joan Prats
ANÀLISI LITERARI (Joan Prats) El text del Cant o Himne de les trobades anuals de corals d'educació de Catalunya no es pot analitzar independent de la Trobada. La tornada és l'expressió d'un desig: que el so del concert s'escampi. Desig que la música ocupi tot l'espai. Unint a tots els cantaires i músics. Que encomani el missatge de la trobada, que és un anhel d'amistat, d'alegria, de trobada entre gent diversa. L'estrofa primera recorda que les cançons programades, que els oients sentiran, no són fruit de la improvisació o d'un acte espontani i fà cil, sinó que són fruit d'un seguit d'assaigs, d'esforços, dels mestres i professors i dels alumnes per lligar les múltiples personalitats en un projecte comú La segona estrofa és una invitació, fins i tot més: és una petició, que pretén desvetllar la gent distreta en mil ocupacions perquè no es perdin l'oportunitat de sentir aquest cant del jovent.