top of page

 

 

La música Ã©s l'art que es manifesta en l'organització dels sons i els silencis en el temps. És l'art de la generació, manipulació i combinació —en simultaneïtat o en successió— dels sons, produïts per veus humanes o per instruments, a la recerca de la bellesa formal i/o de l'expressió d'emocions, o de complir certes funcions, i produint missatges dotats d'unitat, continuïtat i coherència.

 

Per tal de saber una mica com va una partitura els elements més importants són els següents:

Música escrita.

Pentagrama

Pentagrama:  (del grec, *penta: cinc, *grama: lletra, escrit), Ã©s un conjunt de cinc línies i quatre espais on s'escriuen els signes musicals. Es nomenen les línies i els espais 

 

Petita ressenya històrica:

El pentagrama es va originar a partir de la notació musical del cant gregoriana en l'Edat Mitjana. Fins a aquest moment s'utilitzava uns signes en el text que representava l'altura. Quan els cants van ser escrits es van emprar línies i els signes indicadors d'altura per sobre del text. Aquest tipus de notació musical no era molt precís i a poc a poc s'ha anat afegint línies fins a construir el pentagrama que utilitzem actualment.

Notes

Les notes musicals són: Do Re El meu Fa Sol La Si. Quan es repeteix una altra vegada la primera nota de la sèrie, es produeix l'Octava d'aquesta nota.I'm a paragraph.

Ressenya històrica:
Guido de Arezzo (995-1050) va treure els noms de les notes prenent la primera síl·laba de cada hemistiqui i les dos inicials de l'últim vers de la primera estrofa de l'himne litúrgic en honor de Sant Joan Baptista. Al segle XVIII es va reemplaçar la primera nota *ut, que era poc sonora per l'actual nota do.
Himne a Sant Joan Baptista (Primera Estrofa)

Ut queant laxis

Re sonés fibris, 

Mira gestorum, 

Famuli torum,  

Solve polluti, 

Labii reatum,  

Sancte Iohannes.

 

A més d'escriure sobre els espais i línies del pentagrama, podem també afegir línies addicionals per escriure notes més agudes o greus:

Les Claus. Clau de Sol i de Fa

La clau Ã©s un signe la funció del qual és indicar l'altura de la música escrita, assignant una determinada nota a una línia del pentagrama, que es pren com a punt de referència per establir els noms de la resta de les notes.

Se situa al principi de cada pentagrama, encara que pot canviar-se a qualsevol moment durant el transcurs de l'obra si es requereix.

 

Els tres símbols actuals utilitzats per representar les diferents claus (la clau de do, la clau de fa i la clau de sol) són el resultat de l'evolució històrica de tres signes representats respectivament per la lletra «C», «F» i «G» conforme a la notació alfabètica que s'emprava antigament.

 

Quatre de les claus més comunes.
1. Clau de sol en segona
2. Clau de do en tercera
3. Clau de do en quarta
4. Clau de fa en quarta

 

 

 

 

 

El compàs:

Unitat de mesura que suggereix els accents d'una composició. Va destrés de la clau i les alteracions de tonalitat.

 

 

 

 

 

 

 

El quebrat del compàs Es col.loca després de la clau i ens defineix el compàs.

  • El compàs és el resultat de l’accentuació periòdica de les pulsacions i serveixen per organitzar el ritme en la música occidental.

  • Hi ha diversos tipus de compàs segons si l'accent se situa cada dues, cada tres o cada quatre pulsacions.

  • Els compassos s'expressen amb dues xifres en forma de trencat que indiquen el valor fraccionari de la rodona que entra a cada compàs.

  • El numerador indica quantitat : 2,3,4,6,9,12.

  • El denominador ens diu de què : 1= rodones / 2 = blanques / 4 = negres / 8 = corxeres, etc., el valor que té la figura en relació a la rodona

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Figures rímiques:

Signes de notació que representen la duració dels sons. Rodona, blanca, negra, corxera, semicorxera,...

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quadre d’equivalències de les figures de notes: La rodona es pren com a unitat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El puntet i la lligadura

EL PUNTET:

Si afegim un puntet a una figura, la seva durada augmentarà de la meitat del seu valor:

 

 

 

 

 

 

 

LA LLIGADURA: La lligadura és un signe que s'utilitza per unir el valor de dos o més notes del mateix so en una sola durada. Té forma de línia corba abastant a les notes que afecta. Suma el valor i el so. La segona nota lligada mai sona.

bottom of page